Una part de les que més em va xocar quan estava llegint aquest llibre és quan Torrismon arriva al lloc on viuen els Cavallers del Sant Graal en busca trobar el seu pare allí.

Aquests guerrers em recorden als vikings per la seua apariència però sobre tot per el casc daurat amb les ales blanques:

 

 Estos cavallers estaven com posseïts per una força extranya que ells cridaven el Graal.

També té relació en el que he dit en l'anterior entrada del tot (Gurdulú) perquè tenien com a propòsit alcançar l'èxtasi  (completa unió amb el tot).

Jo respecte a les persones que creuen en seguir les ordres d'un Deu o d'alguna força però no estic d'acord en que finalment es queden sense criteri propi i només fagen el que el seu superior els dicte, siga correcte o no.

En aquest cas Torrismon va fer bé i no es va deixar llevar per aquests cavallers encara que ho va intentar per aconseguir trobar a son pare, va parar els peus a alguns que estaven causant massa desperfectes en el poble veí.

M'agradaria destacar un altre personatge que em pareix que fa un paper prou important al llibre. Aquest té diversos noms. L'home es pensa que és qualsevol cosa que veu, com per exemple un ànec i fins i tot un mort!! La gent de cada poble quan el veu li posa mots diferents. Però el més comú és Gurdulú.
Resulta graciós que l'emperador Carlemany li done el càrrec a Gurdulú d'escuder de Agilulf. Semblen incompatibles però hi ha una extranya relació entre els dos personatges. mentre que Agilulf en realitat no és ningú, Gurdulú és totes les coses. Aquesta relació és molt bonica, i al llarg del llibre es veu com Gurdulú li agafa estima a Agilulf i cada vegada sembla que estan més units.

EL CAVALLER INEXISTENT - ITALO CALVINO

En aquest llibre, Italo Calvino fa reflexions de la importància que sovint li donem a la apariència. Com també el significat vertader de l'existència i la funció que te cadascú al món, o almenys és el que jo pense d'aquest llibre.
El personatge principal representa allò que diuen de ''De cos present i ànima ausent'' però just a l'inrevés. Encara que Agilulf no tinga cos, és d'allò més ''majo'' i un cavaller exemplar. No podem jutjar a ningú per la seva apariència sense conèixer bé com és eixa persona, aleshores el que passa amb Agilulf és que no te cara ni un cos com els altres doncs l'única cosa que podrem fer és conèixer la seua ànima sense poder jutjar-lo abans perquè siga lleig o atractiu, alt o baix.