La rabosa va idear un plan per a matar al rei: aniria a parlar amb el senglar i li diria que el rei el volia matar, després aniria a parlar amb el rei i li diria que el senglar el volia matar aleshores hi hauria una batalla i el rei acabaria esgotat, per la qual cosa l'elefant aprofitant la debilitat del rei podria matar-lo fàcilment. A l'elefant no li pareixia del tot mal, però va proposar un plan semblant, l'única diferència seria que eixiria perdent la rabosa. Supostament si fas una promesa sense testimonis és invàl·lida, aleshores l'elefant va agafar al conill i al paó com a testimonis de tot allò que es portaven entre mans. La rabosa va anar a parlar amb el senglar i li va dir que el rei el volia mort mentre que l'elefant va anar a parlar amb el rei i li digué que la rabosa estaba tramant la seua mort i que ara mateixa estava diguent-li al senglar que ell volia matar-lo amés, tot seguit aniria allí a la cort per dir-li al rei que el senglar volia matar-lo, tota una estratagema. El rei ho va comprovar quan va vore a la rabosa entrar. Finalment el conill i el paó van lluitar contra la seua temor cap a la rabosa i confesàren tot el que havia tramat la rabosa, així que el rei no va dubtar gens en matar-la personalment.
domingo, 30 de noviembre de 2014
CAPÍTOL 7. DE LA MORT DE LA RABOSA.
La rabosa va parlar amb l'elefant per vore com podríen matar al rei, però l'elefant va ser llest i va pensar que si ell esdevenia rei potser la rabosa el trairia com ho ha fet amb el lleó, d'aquesta manera va decidir ser fidel al seu rei i no fer-li cas a la rabosa. Es va convèncer a ell mateix de que podria matar a la rabosa amb un poc de enginy.
CAPÍTOL 6. DE LA BATALLA DEL LLEOPARD I LA PANTERA.
La rabosa es va posar nerviosa perquè el lleopard estava de camí cap a la cort aleshores li digué al rei que la tenia que defendre i protegir ja que si no ho feia el lleopard la mataria, així doncs el rei la va nombrar consellera. En arrivar, el lleopard acusà al rei de traïció i va dir que si un baró valent volguera defensar al rei tindria que combatir amb ell. Tot seguit el lleopard va fer l'acusació davant de tot el poble i va preguntar als barons qui volia lluitar contra ell, però cap baró contestà, ho va fer la pantera. La consciència no li va deixar a la pantera poder lluitar bé, ja que sentia que anava contra Déu per la qual cosa no es va defensar bé i el lleopard la va matar. D'aquesta manera el rei va quedar en total evidència i sentia molta vergonya, així que no va dubtar en matar al lleopard. Ara si que l'havia cagat del tot (jo soc el rei i em suicide després de fer eixa escabetxada, o directament no me empenye en poseïr a la muller del lleopard savent que traïcionaria a un membre del meu consell.) Aquest rei em sembla un poc babau.
La rabosa que des del principi de l'història està present en tots els fregats, s'acostà al rei i li digué que deuria de enviar-li alguna mena d'obsequi al rei dels homes ja que si no ho feia la veritat és que hauria caigut molt baix. El rei fent cas a la rabosa, hi va dir que enviaria a l'ós i al llop com a regals perquè eren molt nobles i a la serp com a missatgera perquè era molt savia. A continuació la serp intentà fer-li veure al rei que desde que el bou i la rabosa formen part del consell no més hi ha hagut que problemes, aleshores el bou li va demanar disculpes al rei i li confesà que va ser la rabosa qui va voler que bramulara tant aquell dia, a conseqüència d'aquest fet la rabosa començà a tindre odi per el bou.
Un dia va començar a fer un fred espantós i tant el rei com el seu consell no tenien res per menjar. La rabosa, li va dir al paó que si per casualitat veguera qualsevol cosa per a menjar avisara al rei, el paó tenia molta por de la rabosa pero semblava una mica enfadat perquè el bou li agafava mejar, aleshores va decidir confessar-li a la rabosa que el bou mostrava mal alé i això era un indici de malaltia, doncs moriria prompte. El paó li va contar el mateix al rei, i aquest es va plantejar si menjar-se-lo o no però la rabosa el va convèncer, només si el bou s'ho demanava al rei se'l menjaria. Finalment el bou es va oferir i el rei el va matar, la carn del bou es va repartir per al corb la rabosa i el rei. La rabosa li va aconsejar al rei que elegira al conill con cambrer i aquest ho va fer.
Un dia que el rei havia de jutjar un fet molt important i potser necessitara més consell, però ja es volia encarregar la rabosa de que no triara mes consellers, aleshores el gall digué que potser si t'aproximes molt a alguna cosa acabe per provocarte la mort i el rei es va pensar que es referia ell i no li va agradar gens allò que va dir el gall, tot seguit la rabosa es va menjar el gall.
La situació pintava bé per a la rabosa ja que només va quedar ella com a consellera encara que recordant la conversació amb l'elefant va pensar que si ell s'enteraba s'enfadaria amb ella, per la qual cosa va decidir matar al rei.
La rabosa que des del principi de l'història està present en tots els fregats, s'acostà al rei i li digué que deuria de enviar-li alguna mena d'obsequi al rei dels homes ja que si no ho feia la veritat és que hauria caigut molt baix. El rei fent cas a la rabosa, hi va dir que enviaria a l'ós i al llop com a regals perquè eren molt nobles i a la serp com a missatgera perquè era molt savia. A continuació la serp intentà fer-li veure al rei que desde que el bou i la rabosa formen part del consell no més hi ha hagut que problemes, aleshores el bou li va demanar disculpes al rei i li confesà que va ser la rabosa qui va voler que bramulara tant aquell dia, a conseqüència d'aquest fet la rabosa començà a tindre odi per el bou.
Un dia va començar a fer un fred espantós i tant el rei com el seu consell no tenien res per menjar. La rabosa, li va dir al paó que si per casualitat veguera qualsevol cosa per a menjar avisara al rei, el paó tenia molta por de la rabosa pero semblava una mica enfadat perquè el bou li agafava mejar, aleshores va decidir confessar-li a la rabosa que el bou mostrava mal alé i això era un indici de malaltia, doncs moriria prompte. El paó li va contar el mateix al rei, i aquest es va plantejar si menjar-se-lo o no però la rabosa el va convèncer, només si el bou s'ho demanava al rei se'l menjaria. Finalment el bou es va oferir i el rei el va matar, la carn del bou es va repartir per al corb la rabosa i el rei. La rabosa li va aconsejar al rei que elegira al conill con cambrer i aquest ho va fer.
Un dia que el rei havia de jutjar un fet molt important i potser necessitara més consell, però ja es volia encarregar la rabosa de que no triara mes consellers, aleshores el gall digué que potser si t'aproximes molt a alguna cosa acabe per provocarte la mort i el rei es va pensar que es referia ell i no li va agradar gens allò que va dir el gall, tot seguit la rabosa es va menjar el gall.
La situació pintava bé per a la rabosa ja que només va quedar ella com a consellera encara que recordant la conversació amb l'elefant va pensar que si ell s'enteraba s'enfadaria amb ella, per la qual cosa va decidir matar al rei.
CAPÍTOL 5. DELS MISSATGERS QUE EL LLEÓ VA ENVIAR AL REI DELS HOMES.
El lleó va instruir el lleopard y la pantera per a que es comportaren honradament i no cometeren cap dels set pecats capitals. Quan els missatgers estaven totalment preparats van partir cap a una ciutat llunyana i es van sorprendre molt perquè a l'entrada de esta ciutat hi havia unes dones prostituint-se. Aleshores el lleopard va posar l'exemple d'un burgués que un dia es va assaventar de que la seua dona estaba pecant amb un altre home, més tard el gos li digué que no entenia perquè es permet que hi haja prostitutes, després tots es dirigiren al hostal i tot seguit els missatgers anaren a buscar al rei pero els va resultar difícil contactar amb ell. Un home que va pertànyer durant molt de temps a la cort lis explicà que el rei era injuriós. Finalment el missatgers conseguiren parlar amb aquest rei i li donaren els regals junt a una carta. El rei molt content (o almenys a mi m'ho sembla) li va donar el gat a un draper i el gos a un cavaller, però cap de les dos bèsties estava content amb aquella decisió.
El rei va convocar als missatgers a una reunió molt important. Tots dos parlaven de que la cort poseïa una gran noblesa mentre que anaven cap a l'hostal on es van trobar a l'hostaler plorant molt ja que anaven a rebaixar-li el sou, a conseqüència de les grans despeses del rei gastades en el parlament. Tot seguit la pantera i el lleopard van cambiar d'opinió i pensaren que el rei era un home injust.
La pantera i el lleopard anaren per la nit a vore el rei i la pantera va començar a tindre una mica de cels el lleopard ja que el rei li havia fet més honors anteriorment.
El rei li va donar al lleó un ós perquè era gran i fort i també un llop. El rei no va tindre cap altre detall amb el lleó aleshores tant el lleopard con la pantera estaven molt decebudes.
De camí a la seua terra els missatgers es toparem amb huit homes enutjats i començaren a parlar amb ells. Tots donaven una mala opinió del rei i de la seua cort.
Bé... Ara Ramon Llull torna a ficar una historieta de les que mostren l'ideal d'un bon creient. Amb estes historietes comença a aborrirme perquè una està bé però n'ha contat ja massa...
Mentre que el lleopard i la pantera estaven fora la rabosa li va parlar al lleó de la lleoparda, la muller del lleopard i aquest finalment es va enamorar i la va poseïr, per la qual cosa la vida de la rabosa perillava ja que el lleopard estava al caure. Quan el lleopard va arribar la mostela li va contar el que havia passat i el lleopard enfurí moltíssim, volia encontrar la manera de venjar-se del rei.
El rei va convocar als missatgers a una reunió molt important. Tots dos parlaven de que la cort poseïa una gran noblesa mentre que anaven cap a l'hostal on es van trobar a l'hostaler plorant molt ja que anaven a rebaixar-li el sou, a conseqüència de les grans despeses del rei gastades en el parlament. Tot seguit la pantera i el lleopard van cambiar d'opinió i pensaren que el rei era un home injust.
La pantera i el lleopard anaren per la nit a vore el rei i la pantera va començar a tindre una mica de cels el lleopard ja que el rei li havia fet més honors anteriorment.
El rei li va donar al lleó un ós perquè era gran i fort i també un llop. El rei no va tindre cap altre detall amb el lleó aleshores tant el lleopard con la pantera estaven molt decebudes.
De camí a la seua terra els missatgers es toparem amb huit homes enutjats i començaren a parlar amb ells. Tots donaven una mala opinió del rei i de la seua cort.
Bé... Ara Ramon Llull torna a ficar una historieta de les que mostren l'ideal d'un bon creient. Amb estes historietes comença a aborrirme perquè una està bé però n'ha contat ja massa...
Mentre que el lleopard i la pantera estaven fora la rabosa li va parlar al lleó de la lleoparda, la muller del lleopard i aquest finalment es va enamorar i la va poseïr, per la qual cosa la vida de la rabosa perillava ja que el lleopard estava al caure. Quan el lleopard va arribar la mostela li va contar el que havia passat i el lleopard enfurí moltíssim, volia encontrar la manera de venjar-se del rei.
sábado, 29 de noviembre de 2014
DEPORTS
De vegades quan estudie un temps determinat sense descans comence a aborrirme. Per a posar-li solució vaig decidir eixir a còrrer per el passeig del riu Vinalopó o per l' Avinguda de la Llibertat.
La veritat és que em va sorprendre prou que amb tan sols trenta minuts puga mitllorar la meua resistència i quan arrive a casa em senc amb el doble de forces per continuar estudiant. Sincerament recomane fer més esport a la gent que no s'haja decidit encara. És molt bo per a la salut i a més estimula les endorfines, l'hormona de la felicitat.
CAPÍTOL 4. COM VA ACONSEGUIR LA RABOSA SER PORTER DEL REI
La rabosa va anar a buscar al bou i al cavall que van abandonar aquella terra per a servir a un home però va ser pitjor el remei que l'enfermetat, aquell home volia matar al bou i va decidir tornar, aleshores la rabosa amb el seu peculiar art de convicció comença a fer-lo canviar d'opinió. Primerament li diu que en un regne, el rei i el consell s'havien convertit en un perill i eren malvats. Per la qual cosa el bou va enterndre que hi havia passat el mateix en la seua terra. De segon li conta que en una ciutat hi havia un bisbe tan roi que fins i tot un canonge va anbandonar la ciutat i va decidir anar al bosc a viure amb els pastors. definitivament el bou estava convençut de que no tornaria a la seua terra.
En tercer lloc compara al bou amb un ermità, aquest personatge té molta importància per a Ramon Llull ja que el veu com a prototip d'una perfecta vida religiosa. De seguit la rabosa li va proposar al bou un plan per aconseguir que el rei siga mitllor persona encara que el que la rabosa havia desitjat sempre era pertanyer al consell del rei i va pensar intentar-ho d'aquesta manera. Van quedar en que quan el bou es sentira amb forces bramulara molt fort per a ficar-li por al rei mentres que en aquell mateix moment la rabosa estava al costat del rei, era la ocasió perfecta per a dir-li que ella podría anar a portar aquella bèstia que bramulaba ja que no tenia res de por. Més tard la rabosa i el bou anaren a la cort del rei, el bou es va comportar correctament i li va contar al rei una història en la que el home pareix ser lo més cruel del món. Ara arriva el moment de la rabosa, que li va dir de enviar al rei dels homes alguns missatgers i joies per mostrar-li bona voluntad, aleshores el bou va proposar al rei enviar la pantera i el lleopard como missatgers més nobles, el gat perquè tenia un cert paregut al rei i el gos per a caçar.
El rei va estar d'acord en tot el que el bou deia i també en tot el que deia la rabosa per la qual cosa va fer cambrer al bou y portera a la rabosa.
En tercer lloc compara al bou amb un ermità, aquest personatge té molta importància per a Ramon Llull ja que el veu com a prototip d'una perfecta vida religiosa. De seguit la rabosa li va proposar al bou un plan per aconseguir que el rei siga mitllor persona encara que el que la rabosa havia desitjat sempre era pertanyer al consell del rei i va pensar intentar-ho d'aquesta manera. Van quedar en que quan el bou es sentira amb forces bramulara molt fort per a ficar-li por al rei mentres que en aquell mateix moment la rabosa estava al costat del rei, era la ocasió perfecta per a dir-li que ella podría anar a portar aquella bèstia que bramulaba ja que no tenia res de por. Més tard la rabosa i el bou anaren a la cort del rei, el bou es va comportar correctament i li va contar al rei una història en la que el home pareix ser lo més cruel del món. Ara arriva el moment de la rabosa, que li va dir de enviar al rei dels homes alguns missatgers i joies per mostrar-li bona voluntad, aleshores el bou va proposar al rei enviar la pantera i el lleopard como missatgers més nobles, el gat perquè tenia un cert paregut al rei i el gos per a caçar.
El rei va estar d'acord en tot el que el bou deia i també en tot el que deia la rabosa per la qual cosa va fer cambrer al bou y portera a la rabosa.
CAPÍTOL 3. DE LA TRAÏCIÓ QUE LA RABOSA VA TRAMAR CONTRA EL REI
Està clar que la rabosa no li fa cap gràcia que el rei no li triara com a membre del consell per aquest motiu vol matar-lo. La rabosa intenta llevar-se al seu territori a l'elefant ja que menjava herba i en el consell no tenien quasi representació però l'elefant confiava en que la serp i el gall (els únics memebres hervíbors) faríen una bona funció al consell. Per aconseguir que cambiara d'opinió la rabosa li respongué a l'elefant amb un exemple que li va passar al propi Ramon Llull quan estava aprenent àrab. l'autor va decidir aconseguir un esclau moro que semblava bona gent però sorprenentment va intentar matar-lo. Em pareix que la rabosa és massa llesta i m'agradaria que deixara de liarla tant però també té que haver-hi algú que faça de les seues, al cap i a la fi es un personatge molt important.
Bé doncs continuant amb aquest diàleg, que sembla que mai acabarà, l'elefant mostra una certa inseguretat de ser rei, aleshores la rabosa torna a intentar convençer-lo mitjançant la historieta d'un cavaller que es va enamorar tant de la seua segona muller que va ser capaç de expulsar-lo de casa només per complaïr-la. L'elefant pareixia convençut però no, es més pessat que el plom i comença amb altra historieta on li mostra la seua por per ser rei. Des d'ara dic que si em toca convènçer algú així de plasta avorte la missió i m'en vaig a convènçer un altra bèstia... Però vaja! la rabosa no llança la tovallola tant ràpid i finalment aconsegueix convencer l'elefant amb una historieta de Adam i Eva.
Bé doncs continuant amb aquest diàleg, que sembla que mai acabarà, l'elefant mostra una certa inseguretat de ser rei, aleshores la rabosa torna a intentar convençer-lo mitjançant la historieta d'un cavaller que es va enamorar tant de la seua segona muller que va ser capaç de expulsar-lo de casa només per complaïr-la. L'elefant pareixia convençut però no, es més pessat que el plom i comença amb altra historieta on li mostra la seua por per ser rei. Des d'ara dic que si em toca convènçer algú així de plasta avorte la missió i m'en vaig a convènçer un altra bèstia... Però vaja! la rabosa no llança la tovallola tant ràpid i finalment aconsegueix convencer l'elefant amb una historieta de Adam i Eva.
martes, 18 de noviembre de 2014
CAPÍTOL 2. DEL CONSELL DEL REI
Tots pareixen estar molt contents amb el nou rei. Ell demana un consell perquè creu que necessita ajuda a l'hora de prendre decisions. Finalment després de la proposició de diferents candidats al consell el rei va voler que el gall fóra un membre assegurat ja que el despertaria a l'alba per pregar a Déu. La Rabosa era una bona candidata pero pot ser li contara els plans del rei als animals que s'alimenten d'herba, aleshores el rei per evitar-ho va deixar la Rabosa fora del seu consell.
Jo crec que el rei no tindría que haver fet cas al lleopard i donar-li una oportunitat a la Rabosa perquè a la pobra li feia molta il·lusió estar en el consell.
Jo crec que el rei no tindría que haver fet cas al lleopard i donar-li una oportunitat a la Rabosa perquè a la pobra li feia molta il·lusió estar en el consell.
lunes, 17 de noviembre de 2014
MÚSICA
Cada dia m'agrada més Spotify, aquest programa de música es una meravella!
Pots crear llistes amb tantes cançons com vulgues, a més ara et pots descarregar l'aplicació al mòvil i es gratis!
Es perfecte, el recomane.
Aquí vos deixe una captura de una de les meues playlists :)
Pots crear llistes amb tantes cançons com vulgues, a més ara et pots descarregar l'aplicació al mòvil i es gratis!
Es perfecte, el recomane.
Aquí vos deixe una captura de una de les meues playlists :)
CAPÍTOL 1. L' ELECCIÓ DEL REI
Si no estic equivocada en aquest capítol les bèsties (animals) començen a discutir sobre l'elecció del nou rei. La rabosa conveç a l'ós, la pantera i el lleopard de que el lleó deuría de ser el rei, per aconseguir-ho comparà la situació amb l'elecció d'un nou bisbe.
Durant el seu regnat el lleó es va menjar al fill del bou i del cavall aleshores, cabrejats, tots dos es van posar al servici d'un home. Tant el bou con el cavall estaven descontents amb el tracte de l'home fins que un dia el bou es va assabentar que prompte el mataríen i decidí tornar a la seua terra.
Durant el seu regnat el lleó es va menjar al fill del bou i del cavall aleshores, cabrejats, tots dos es van posar al servici d'un home. Tant el bou con el cavall estaven descontents amb el tracte de l'home fins que un dia el bou es va assabentar que prompte el mataríen i decidí tornar a la seua terra.
COMENÇA EL LLIBRE.
Félix es despedix del filósof, pel camí es topa amb dos senyors procedents de l'ordre dels apòstols.
Ell explicà que els apòstols no han de cessar mai de pregar i de fer bones obres per a que puguen ser un model de vida. Els dos senyors explicaren que tan sols tracten d'imitarlos i prediquen per convertir els infidels amb ajuda de Déu. Els tres ploraren de l'emoció (supose).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)