Encara que el llibre està molt bé i aprens molt de la vida de Joanot s'em fa una mica llarg. A més no te cap dibuixet en tot el llibre :(.
Martorell coneix alguns autors importants que em donat aquesta avaluació en classe com per exemple Ausiàs o Corella.
Em fa gràcia en les ultimes pàgines del llibre la descripciò que fa Martorell de la seua germana Damiata quan la veu després de una quants anys. Diu que li recorda a ''una prostituta que ha conegut temps millors'' pobreta jo crec que Joanot va exagerar una mica :/
Joanot i jo tenim una cosa en comú, ell escrivia de nit les seues peripècies i jo també solc escriure de nit :))
Finalment Joanot Martorell ens vol fer entendre que els Martorell havien perdut feia ja temps l'honor i ell era molt vell i ja no hi havien cavallers encara que ell es considera un home d'honor. Està orgullós del fill d'Elisabeth que no va ser del duc d'Alimburg sinó d'ell.
Amb aquesta reflexió prou extensa acaba el llibre de la vida una mica mogudeta i entretinguda de Joanot Martorell.
Bona nit, Irene. Vaig que has millorat la maquetació i l'aspecte del blog, però continues sense fer cas de la meua recomanació de posar fotos i d'ampliar les entrades. En general, has fet una bona feina, però jo posaria més entrades i com t'he dit entretenint-me més en els aspectes laterals.
ResponderEliminarSobre el llibre, celebre que t'haja agradat, però crec que ets capaç d'expressar-te sobre aspectes que no siguen l'argument, i m'estic referint a la construcció de la novel·la, l'estructura, l'estil, els personatges, la ideologia, el reflex de l'època...
Crec, en suma, que pots fer-ho molt millor.
Ens veiem a classe!!