La rabosa es va posar nerviosa perquè el lleopard estava de camí cap a la cort aleshores li digué al rei que la tenia que defendre i protegir ja que si no ho feia el lleopard la mataria, així doncs el rei la va nombrar consellera. En arrivar, el lleopard acusà al rei de traïció i va dir que si un baró valent volguera defensar al rei tindria que combatir amb ell. Tot seguit el lleopard va fer l'acusació davant de tot el poble i va preguntar als barons qui volia lluitar contra ell, però cap baró contestà, ho va fer la pantera. La consciència no li va deixar a la pantera poder lluitar bé, ja que sentia que anava contra Déu per la qual cosa no es va defensar bé i el lleopard la va matar. D'aquesta manera el rei va quedar en total evidència i sentia molta vergonya, així que no va dubtar en matar al lleopard. Ara si que l'havia cagat del tot (jo soc el rei i em suicide després de fer eixa escabetxada, o directament no me empenye en poseïr a la muller del lleopard savent que traïcionaria a un membre del meu consell.) Aquest rei em sembla un poc babau.
La rabosa que des del principi de l'història està present en tots els fregats, s'acostà al rei i li digué que deuria de enviar-li alguna mena d'obsequi al rei dels homes ja que si no ho feia la veritat és que hauria caigut molt baix. El rei fent cas a la rabosa, hi va dir que enviaria a l'ós i al llop com a regals perquè eren molt nobles i a la serp com a missatgera perquè era molt savia. A continuació la serp intentà fer-li veure al rei que desde que el bou i la rabosa formen part del consell no més hi ha hagut que problemes, aleshores el bou li va demanar disculpes al rei i li confesà que va ser la rabosa qui va voler que bramulara tant aquell dia, a conseqüència d'aquest fet la rabosa començà a tindre odi per el bou.
Un dia va començar a fer un fred espantós i tant el rei com el seu consell no tenien res per menjar. La rabosa, li va dir al paó que si per casualitat veguera qualsevol cosa per a menjar avisara al rei, el paó tenia molta por de la rabosa pero semblava una mica enfadat perquè el bou li agafava mejar, aleshores va decidir confessar-li a la rabosa que el bou mostrava mal alé i això era un indici de malaltia, doncs moriria prompte. El paó li va contar el mateix al rei, i aquest es va plantejar si menjar-se-lo o no però la rabosa el va convèncer, només si el bou s'ho demanava al rei se'l menjaria. Finalment el bou es va oferir i el rei el va matar, la carn del bou es va repartir per al corb la rabosa i el rei. La rabosa li va aconsejar al rei que elegira al conill con cambrer i aquest ho va fer.
Un dia que el rei havia de jutjar un fet molt important i potser necessitara més consell, però ja es volia encarregar la rabosa de que no triara mes consellers, aleshores el gall digué que potser si t'aproximes molt a alguna cosa acabe per provocarte la mort i el rei es va pensar que es referia ell i no li va agradar gens allò que va dir el gall, tot seguit la rabosa es va menjar el gall.
La situació pintava bé per a la rabosa ja que només va quedar ella com a consellera encara que recordant la conversació amb l'elefant va pensar que si ell s'enteraba s'enfadaria amb ella, per la qual cosa va decidir matar al rei.
No hay comentarios:
Publicar un comentario