lunes, 2 de marzo de 2015
De vegades quan esudie m'aborrisc una mica i em pose a reflexionar d'algunes coses que, per supost, si no m'aborrira ni se m'enpassarien pel cap. com per exemple l'amor. Què es l'amor? Es una bona pregunta la veritat. Jo crec que l'amor es el respecte per part de les dues persones, l'acceptació de la persona en la seua totalitat. Però personalment hi ha una cosa que em dona ràbia, i és que algunes persones no saben utilitzar la paraula en les situacions adients. Pose com exemple una xica que rep bronques i colps d'el seu nuvi només per tindre més amics i amigues i quedar amb ells qualsevol dia... Això es amor? Sincerament no ho crec. Si vols a una persona no fas d'ella una presonera per a tota la vida, a més hi ha que intentar acceptar que no et pertany, no és un objecte per la qual cosa no te per què estar tota la vida al teu costat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Una reflexió molt interessant, Irene, sobre què és l'amor, i que em recorda molt a les que hem fet a classe. Jo crec que l'amor, com a mínim el sentimental/sexual, té un fort component d'egoisme i de gelosia, perquè no podem evitar posar-nos malalts quan imaginem la nostra estimada o estimat en mans d'una altra persona. Però clar, eixe sentiment natural per altra banda no ha d'impedir-nos vore que l'altra persona és lliure, i que no podem ser més importants per a ella que la seua pròpia llibertat.
ResponderEliminar